Faboo, l’encant de la imaginació

L'espectacle 'Faboo, l'encant de la imaginació', de la companyia Escena Creativa SL dirigit per Oscar Vidal, va reunir diumenge 85 persones a l'Auditori Municipal Miquel Pont. La proposta, dirigida al públic familiar, va sorprendre l'audiència per la posada en escena, del tot minimalista, composta tan sols per dues actrius, només insinuades, i algun element geomètric bàsic, un parell de flors, un llençol, que van donar forma a un personatge estrany, el Faboo, i el seu univers. Tot això lligat a sons guturals i gestuals, que confereixen vida a l'imaginari. Tot plegat, formes que prenen vida autònoma, cossos que no semblen el que són, més que no són el que semblen.

L'obra parteix de la mateixa vida del personatge Faboo, que és en un primer moment un bebè que explora els elements que l'envolten, com les esferes, els cubs, els cercles, i que té, com tothom, els seus fantasmes, les seves pors, les seves il·lusions i, sobretot, una gran innocència. Els responsables d'Escena Creativa SL aconsegueixen que els ulls de l'espectador deixin de veure-hi una noia ajaguda, amb unes cames , mitja garrafa, uns guants, tots blancs, per veure-hi Faboo, l'extraterreste, la forma sense nom que interactua amb ell mateix, amb l'entorn immediat i que interpel·la constantment el públic amb un llenguatge intel·ligible per a tothom, encara que no s'ajusti a cap llengua concreta.

La transformació del moment és clara, no només a l'escenari. Al principi de l'espectacle, els nens i nenes que veuen aparèixer Faboo resten en silenci, intentant entendre o desxifrar què és el que tenen davant seu, a l'escenari. Un dels infants crida: - No fas por!. I, des d'aquell moment, a escena ja no hi va ha cap actriu ajaguda ni cap altra que subjecti els objectes grocs, vermells, roses, que van apareixent. A ulls dels menuts, i també dels adults, des d'aquell moment el que hi ha a l'escenari és un personatge estrafolari de carn i ossos, un bebè, ara ja adolescent, fins a una mare amb un fill.

El fil de vida que, durant 45 minuts, va créixer en la justa mesura a l'Auditori, sense arribar a cansar ni avorrir, va convèncer el públic, sobretot els qui no s'havia preparat per un espectacle tan diferent del que tradicionalment s'associa al familiar.