Immortal
Bruno Oro va estrenar Immortal divendres a l'Auditori de Castellar
"Fill meu, vols ser immortal?", pregunta Oro de cara al públic – ja que és l'únic actor, que no personatge, d'aquesta obra. Així comença una reflexió sobre l'anhel més comú en la humanitat - la vida eterna -: sense el més mínim preàmbul, i així seguirà els 65 minuts restants.
De l'exemple a la norma la immortalitat s'estén com una plaga, infectant la rutina del dia a dia amb dosis de "per sempre". Tràgic, oi? Bruno Oro, bastit sols amb gestos i escassos complements, encarnarà més d'una vintena de personatges en una critica dramatúrgica sobre el transcendent, farcida de picades d'ullet a l'actualitat política i social.
Si bé és cert que el fil argumental pot semblar que fluixeja, tractant-se d'un seguit d'escenes inconnexes entre elles més enllà de la temàtica, la interpretació de l'actor, dinàmica i acurada, i el cinisme i encert del guió de Marc Angelet i Alejo Levis, acontenta de bon tros les rialles d'una audiència entregada des del primer moment.
La gran família que ocupa les butaques de l'Auditori de la vila i que escassos minuts abans no comencés la funció xerrava sobre les anades i vingudes del dia a dia, ara arrenca a riure a l'uníson quan el guió burla la convivència amb familiars després de 300 anys de vida. Angelet i Levis exposen sense pudor els contres de fer realitat la transcendental qüestió que es va plantejar l'actor i autor del naixement de l'obra: "vols ser immortal?".
L'escenari, un joc d'espais dividit entre davant i darrere – un darrere amagat per una cortina de fils que el deixa completament a la vista i que, multitasking, fa de pantalla en més d'una ocasió – fa palesa la dualitat del muntatge escènic: ara és "Bruno Oro, 95.000 funcions d'Immortal després", i ara un dels vint-i-tants personatges que interpreta a l'obra. El text desencadena, doncs, una metamorfosi de personatges, no només els de l'argument, també el propi actor... Metapersonatges?
Obra i Oro es barregen constantment i maregen així l'audiència, amb un guió, una idea i una execució teòricament transcendentals i complexes però exposats amb descarada senzillesa. Apropen una de les preguntes més profundes de l'ésser humà al ridícul, amb accions del quotidià que desmitifiquen fins a l'absurd aquest desig utòpic, - tot i que menys del que semblava - de ser eterns, i atrapa els espectadors amb dagues d'empatia.
"Immortal" sobresurt de l'escenari constantment interpel·lant l'audiència: evadir la mort, un somni o un malson de l'existència humana?
Estàs preparat per ser etern?
Què faries si tinguessis tot el temps del món? TOT el temps del món.
Immortal és una comèdia dramàtica futurista on Bruno Oro es desdoblarà en multitud de personatges que gaudiran, patiran o s’enfrontaran a la immortalitat.
Què faries si haguessis d’aguantar el teu sogre fins a la fi dels temps? Què faries si haguessis de treballar en aquella feina que no t’agrada 200 anys més? Què faràs quan els teus propis fills ja siguin besavis?
El primer solo teatral de Bruno Oro acompanyat pels millors dos creadors teatrals de ciència-ficció: Marc Angelet i Alejo Levis.
“Bruno Oro em va proposar escriure i dirigir una peça sobre la immortalitat, amb ell com a únic actor. El repte –perquè és un repte– de generar un espectacle que fos divertit i profund alhora, que abordés temes d’una transcendència brutal de manera honesta i sincera, que posés l’actor en el màxim compromís i risc possible, generant moments dramàtics i d’altres còmics, em va seduir immediatament.” (Marc Angelet)
Preu
15 €
*12 € menors 25 anys, majors 65 anys o per compra anticipada a través www.auditoricastellar.cat.
**10 €/entrada a partir de 10 entrades.
Compra d’entrades i abonaments:
www.auditoricastellar.cat
SAC (El Mirador)
Taquilla de l’Auditori: 1 hora abans de l’inici de l’espectacle
