Un tret al cap

El periodisme s'esquerda a escena

Emma Vilarasau, Imma Colomer i Vicky Luengo van interpretar 'Un tret al cap', un text que reflexiona sobre la rigorositat periodística

L'Actual - Marina Antúnez
 
Tres dones protagonitzen Un tret al cap, l'aposta escrita i dirigida per Pau Miró interpretada per Emma Vilarasau, Imma Colomer i Vicky Luengo que es va poder veure, divendres passat, a l'Auditori Municipal Miquel Pont. Tres de les grans actrius del panorama teatral català, esment especial a Colomer i Vilarasau, van pujar a l'escenari amb les entrades exhaurides. Elles, més que l'obra, van ser pol d'atracció. Són cares que no se'ns escapen, les hem vist a la televisió i a uns quants escenaris. I juntes, aquesta vegada, també fan bon tàndem. La Sala Beckett - Obrador Internacional de Dramatúrgia i el Grec 2017 Festival de Barcelona signen la producció del muntatge.
 
Situem l'escena. Any 2015, una periodista, interpretada per Emma Vilarasau, és acomiadada del diari en el que treballava per ser una periodista massa incòmoda. L'acompanyen a escena la seva germana, més gran i amb una malaltia que l'ha fet determinar a gaudir els darrers anys de la seva vida en plenitud, i una víctima d'un acomiadament improcedent, que resulta no ser el que sembla. Miró, de forma subtil però intel·ligent, ens adverteix que els fets que passen a escena estan basats en fets reals. I potser no ens enganya, perquè ben bé hi podríem veure una Maruja Torres, per exemple, en el paper que interpreta Vilarasau. I en el de la noia que interpreta Luengo, moltes i moltes altres persones que, en l'àmbit laboral, han estat injustament acomiadades per dir massa clares les veritats que no agraden. Els personatges de Miró no tenen nom ni cognoms, són persones que podrien representar moltes altres persones.
 

'Un tret al cap'. || Q. PASCUAL

Emma Vilarasau, en el paper d'una periodista, a 'Un tret al cap'. || Q. PASCUAL

La història té tendresa, té també una cara amarga, i també mostra moments de sàtira i humor. Però hi trobem a faltar el contacte entre elles. Sobretot, entre les germanes quan els diàlegs s'acosten a l'emoció. Els personatges femenins que ha creat Miró a Un tret al cap són dones independents, inconformistes, segures d'elles mateixes i valentes, embolcallades d'una cuirassa que les fa semblar, fins i tot, insensibles. Però tenen esquerdes, com tu, com jo, com tothom. Ni professionalment ni personal, ningú pot posar la mà al foc i dir en veu alta que és del tot íntegre als seus principis. Aquestes esquerdes són les que remouen per dins, íntimament, i quan afloren, desmunten el personatge. A Un tret al cap tenim això, tres personatges desmuntats per les pròpies traïcions a les seves conviccions.

Alguns espectadors hi vam trobar a faltar una mica més d'alts i baixos, fregar més els límits del que seria permissible dir sobre el periodisme, el que es fa ara i el que es feia abans. Els flasback situen a l'espectador en diferents moments, però no en canvien el to. El llenguatge de Miró és senzill i fàcilment comprensible. Això, essent també virtut, serveix a l'obra ser planera. Massa planera, segurament, perquè tractant d'un tema tan controvertit com el que tracta, el de la credibilitat del periodisme actual, se'n podria treure molt de suc. La reflexió, quan l'obra s'acaba, queda a mig camí d'una tertúlia posterior que, si s'hagués anat una mica més lluny, hagués pogut sorgir en una tertúlia de cafè.

6Q2A4113

Vicky Lunego, Imma Colomer i Emma Vilarasau saluden al final d' 'Un tret al cap'. || Q. PASCUAL

Tres dones formen un triangle encapçalat per una periodista massa incòmoda per al diari en què treballava i que l’acaba d’acomiadar. L’acompanyen la seva germana, que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud, i una víctima que exigeix que el seu cas surti a la llum pública. Totes tres han anat a parar a un carreró sense sortida del qual només podran sortir dient aquelles coses que són tan difícils de dir.

Un tret al cap, l’última creació del dramaturg Pau Miró, pren la forma d’un thriller periodístic que, tot i això, no renuncia a l’humor ni a la dimensió íntima dels personatges. La censura en l’àmbit públic, en aquest cas el periodisme, i també en el privat, en aquest cas el familiar, és el motor d’aquesta història amarga i tendra a la vegada.

Compra d’entrades i abonaments:
– www.auditoricastellar.cat
– SAC (El Mirador)
– Taquilla de l’Auditori: 1 hora abans de l’inici de l’espectacle

 

COMPRA AQUÍ LES ENTRADES
No esperis més!
divendres, 26 octubre
21:00
Sala Principal
15€
90 minuts
2018-10-26 21:00 2018-10-26 22:30 Europe/Andorra Un tret al cap Tres dones formen un triangle encapçalat per una periodista massa incòmoda per al diari en què treballava i que l’acaba d’acomiadar. Sala Principal Auditori de Castellar del Vallès

12€, Menors de 25 anys, Majors de 65 anys, Compra anticipada

Detalls tècnics

Direcció: Pau Miró

Ajudant de direcció: Alícia Gorina

Intèrprets: Emma Vilarasau, Vicky Luengo, Imma Colomer

Vestuari: Berta Riera

Escenografia: Sebastià Brosa

Organització: Ajuntament

Crítiques

Una obra d’11 escenes que, malgrat la seva cruesa, en el fons és «una carta d’amor» al periodisme i el seu paper en la societat...

Ester Torras El Periódico

Si la dramatúrgia i direcció de Pau Miró es sublim –amb l’ajuda d’Alícia Gorina–, encara ho és més la química i complicitat que destil·len les interpretacions.

Elisa Díez Recomana.cat

La reserva per aquest esdeveniment està tancada.