Cercant a Austràlia l’esperit de L’Ametlla de Mar
L’Auditori, ple de gom a gom, per veure l’obra de la Sala Flyhard protagonitzada per Ester Cort, Meritxell Huertas, Carme Poll i Brian Lehane
L’Actual – Jordi Rius
Està clar que les platges de L’Ametlla de Mar poc tenen a veure amb la grandiositat de l’oceà Pacífic d’Austràlia. Però els estius que les tres protagonistes van passar durant la infantesa va deixar un pòsit de complicitat i de sororitat que difícilment es pot recuperar anys després quan es tornen a trobar a Austràlia.
El punt de partida de l’obra de la Sala Flyhard amb el mateix nom que el país continent és el viatge que dues germanes -Mercè (Meritxell Huertas), i Elena (Ester Cort)- fan a Austràlia per retrobar-se amb la germana mitjana, la Laia (Carme Poll) que els espera amb el seu marit australià, interpretat per Brian Lehane. El motiu del viatge és que l’Elena, la més jove de les tres germanes, ha acceptat donar un òvul a la seva gemana Laia perquè sigui engendrat pel seu marit.
Entre visita i visita a la clínica de fecundació, les tres germanes decideixen fer un road trip pel sud de l’illa. Aquest viatge – sense el marit clar- es converteix en una manera d’explorar la vida familiar de totes elles. El mateix trajecte permet a l’espectador adonar-se de la relació entre les germanes, de vegades una mica tensa, que s’ha anat marcint amb el pas dels anys. Israel Solà, el director, ha sabut teixir des d’una base d’una comèdia romàntica, amb ritme cinematogràfic una obra on es pot veure les pors, les pressions, els desitjos i les frustracions que genera la maternitat, vista des del punt de vista de les tres germanes. L’Elena, que malviu com a fotògrafa freelance, no vol ser mare però està decidida a cedir un òvul a ala seva germana encara que després es qüestioni si farà el paper de tieta o de segona mare; la Mercè, divorciada, torna a viure amb els seus pares i ha patit la marxa del seu fill amb el seu pare i la Laia que s’aferra al fet de tenir un fill per ser acceptada per la família del seu marit australià.
No desvetllarem el final del muntatge, però sempre queda el recurs per invocar l’esperit dels estius de l’Ametlla de Mar.
