El secret és a la massa
Dissabte, l’Auditori Municipal va acollir la comèdia ‘Una teràpia integral’
L’Actual – Marina Antúnez
Sortir amb un somriure i rumiant en el que s’ha vist. D’aquesta manera s’aixecava el públic de l’Auditori Municipal quan va finalitzar la funció de l’obra Una teràpia integral, la comèdia escrita i dirigida per Cristina Clemente i Marc Angelet que va comptar amb un repartiment de luxe: Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i, a la gira, també Laura Porta.
El muntatge, una idea de Hause & Richman segueix la gira d’una proposta engrescadora, desenfadada, amena i divertida que flueix durant una mica més d’hora i mitja en un obrador de pa. Aquest és l’escenari que se’ns planteja, un obrador on s’hi ubica un curs de pa. I tres inscrits al curs, seleccionats prèviament pel gran forner Toni Roca (Abel Folk).
Fins aquí, tot normal. La cosa comença a canviar ja gairebé des del principi quan, aquests participants al que havia de ser un curs per aprendre a fer pa és, més aviat, un curs terapèutic on aprendre a ser conscient de les pròpies limitacions, febleses, il·lusions.
A poc a poc, el Bruno, la Neus i la Laura, interpretats respectivament per Coma, Gonyalons i Porta, es veuen interpel·lats i s’exposen a la seva pròpia vida. La massa de pa s’ha convertit en una part d’ells mateixos, una massa que és manipulable, però a la que també es pot donar forma, i es pot fins i tot decorar com es vulgui. I enfornar. Que surti o no un bon pa serà el final del procés, perquè entremig, cada personatge confessarà les seves misèries, mostrarà també davant els altres la seva manera de ser, a vegades sorneguera, a vegades còmplice, a vegades irònica.
Durant el procés de fer pa, el Toni Roca els instiga a deixar-se anar sense manies, i en surt el que en surt. Tots ells tenen, pel que comprovem els espectadors, alguna espina clavada. Una espina que, d’altra banda, també és l’espina de moltes de les persones que estem veient l’espectacle. Perquè, definitivament, l’obra aborda les passions humanes i, en això, tots hi podem trobar la nostra. Se’ns interpel·la amb una pregunta reveladora: “Què cremaríeu de la vostra vida?”, diu el forner.
Per si la comèdia no fos suficient, que n’és, i per si la reflexió no l’omplís de sentit, que ho fa, Una teràpia integral també s’ajuda de girs de guió. Perquè quan ja penses que ho has vist tot, t’adones que el personatge que s’havia dibuixat d’una manera canvia d’actitud i pren força davant dels altres. De la inseguretat a la valentia. O al revés, de la valentia a la inseguretat. Ningú no és qui sembla ser, tots tenim un secret que no deixem sortir, fins que es tracta de fer-ne massa [que no pasta].
