Ha nascut una orquestra de veritat
La Kamerata Castellar va obrir dissabte la segona temporada interpretant les dues darreres simfonies de Mozart sota la batuta d’Antoni Ros Marbà
El Punt Avui – Oriol Pérez Treviño
La Kamerata Castellar, en una imatge del concert de dissabte passat · QUIM PASCUAL.
Feia temps que aquest cronista tenia ganes d’escoltar la Kamerata Castellar, una formació que va iniciar, la passada temporada, el seu periple en una missió tan quixotesca com de sentit comú: que una vila amb una població d’uns 25.000 habitants com Castellar del Vallès (Vallès Occidental) tingui el seu instrument orquestra i disposi d’una temporada de concerts. És possible que això en els despatxos, a voltes massa burocratitzats, de les administracions públiques no s’acabi d’entendre del tot, però l’existència de formacions orquestrals dels diferents municipis és i hauria de ser un dels senyals de la normalitat cultural. I si no, només cal viatjar una mica per adonar-se del que passa en la majoria de països europeus. Havent-se desplegat tants projectes d’escoles i conservatoris de música al nostrepaís és normal i lògic que ciutats i municipis com Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Granollers, per dir-ne només tres exemples, disposin de les seves orquestres. Orquestres que, moltes vegades, no només han de batallar per sobreviure en un país que, musicalment parlant, mai ha estat pensat, sinó que a més han de batallar amb uns interlocutors polítics que, per dir-ho suau, parlen un altre llenguatge, conseqüència directa de la realitat que, malauradament, defineix molta part de la nostra classe política: desconeixement, escassa preparació, poca lectura i molt cortesanisme. Em sembla que no dic res que no se sàpiga.
No és aquest el cas de la Kamerata Castellar, que, en el primer concert de la seva segona temporada, va ser presentat amb elegància, exquisidesa i sobretot complicitat per l’alcaldessa de Castellar, Yolanda Rivera.I és que dissabte era un dia important per aquesta orquestra ja que el padrí musical de l’orquestra, Antoni Ros Marbà, va dirigir les dues darreres simfonies de Mozart. Pocs mesos després de la reeixida estrena, al Gran Teatre del Liceu, de la seva òpera Benjamin at Portbou, el director de l’Hospitalet tornava a aparèixer en públic per dirigir aquest projecte nascut de la passió i coneixement de Carles Miró, una de les ments musicals més clarividents del nostre país.
Per iniciar la seva segona temporada, la Kamerata Castellar va apostar per un programa mozartià consistent en les esmentades dues darreres simfonies del compositor de Salzburg (KV 550 i KV 551) comptant en la direcció amb una autoritat mozartiana de cap a peus com Ros Marbà. Tot i ser una orquestra en construcció, però que compta amb importantíssims i coneguts actius com el concertino Gerard Claret o la flautista Patricia de No, el concert de dissabte ja no tan sols va mostrar interès, sinó que va tenir moments d’allò més feliços, com ara el darrer moviment de la Simfonia Júpiter.
Ha nascut un projecte que no només s’ha parit sinó que també s’ha pensat a consciència. I això no sempre passa en el nostre país. Tant de bo tots els agents sapiguem estar a l’alçada per donar una llarga vida a la Kamerata Castellar. Ha nascut una orquestra de veritat.
