Les vides de tres dones dispars entreteixides com una trena
La proposta teatral de La Perla 29 convenç un auditori ple a vessar
L’Actual – Cristina Domene
Així com les tres badies de cabells o de fils s’entrecreuen entre elles formant una trena, les tres vides de les protagonistes de l’obra que es va poder gaudir divendres a l’Auditori, s’entreteixien de manera sinuosa fins a acabar connectant. Aquest vincle, però, l’espectador no el descobrirà fins al final de la funció. L’obra La Trena, dirigida per Clara Segura, està basada en la novel·la homònima de l’escriptora Laetitia Colombani.
L’adaptació d’una obra literària al teatre, com passa al cinema, mai podrà encabir l’univers d’un llibre, però la proposta de Segura resol de manera audaç i convincent les històries de la Smita, la Giulia i la Sarah, tres dones que malgrat viure en continents i realitats socials diferents, tenen més coses en comú del que podríem intuir a primera vista. La vulnerabilitat, les pors, però també les ganes de lluitar i tirar endavant caracteritzen els caràcters de les tres dones interpretades per les actrius Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina, que a banda de representar les tres protagonistes, donen vida a una desena de personatges més que arrodoneixen la història. Un canvi de mocador, de pentinat o de sabates és suficient per canviar de rol o d’indret. Una aposta arriscada per la simplicitat de la posada en escena, però que funciona de manera indiscutible. Una escala que es converteix en un tren, sis mantellines en una processió, una roda en una bicicleta. Les entrades i sortides per les tres portes que formen part de la sòbria decoració sembla respondre a una coreografia que dona sentit a la història. Tot ben coordinat sota la veu narradora de la mateixa Segura, també present dalt de l’escenari.
Observar quatre dones explicant la història d’altres tres dones valentes i supervivents, amb emocions atemporals, que podríem sentir qualsevol de nosaltres, feia venir a la ment una paraula que malgrat que no es va pronunciar en tota l’obra sobrevolava l’ambient: sororitat.
Que les entrades s’exhaurissin a Castellar pocs dies després de posar-les a la venda era un senyal de l’expectació que havia generat entre el públic castellarenc aquest projecte de La Perla 29. I pels aplaudiments suscitats al final de l’espectacle, sembla que la proposta va conquerir l’auditori.
