El sustituto
BRAM! 2022 / Secció oficial
Amb l’assistència del director, Óscar Aibar, i la muntadora castellarenca, Teresa Font
Cinema
VOE
Any 1982. Un jove policia avesat als barris més durs de Madrid accepta un destí en un poble de mar amb l’esperança de curar la seva filla i, de pas, guanyar una mica de tranquil·litat. Una vegada allà, es veu embolicat en la recerca de l’estrany assassinat de l’inspector al qual ha substituït. Les indagacions el portaran fins a un hotel de platja en què una comunitat d’ancians nazis, reclamats per molts països per crims contra la humanitat, viu un retir paradisíac i feliç.
Crítiques
“Una austera i impecable recreació de l’Espanya dels 80, emociona, especialment, el paper de Pere Ponce”.
Pere Vall
Fotogrames
“Més que un thriller de nazis a Alacant (…) Aibar ens descobreix un episodi flagrant del tardofranquisme per compondre un ‘thriller’ impecable”.
Beatriz Martínez
Diari El Periódico
Repartiment i equip
Direcció
Óscar Aibar
Intèrprets
Ricardo Gómez, Vicky Luengo, Pere Ponce, Pol López, Joaquín Climent, Nuria Herrero, Bruna Cusí, Susi Sánchez, Guillermo Montesinos, Pep Cortés
Premis (2021)
Premis Feroz: nominació al millor actor (Gómez) i millor actor secundari (Ponce)
Festival de Málaga: Secció oficial
El director: Óscar Aibar
Óscar Aibar (Barcelona, 1967) és un director de cinema, guionista i escriptor barceloní. Va començar treballant com a guionista d’historietes per a diverses editorials i revistes com Totem, Cimoc, 1984, El Víbora o Makoki, i més tard com a guionista i director de sèries i programes de diversos canals com TVE, Canal+ o TV3, a més de videoclips i anuncis publicitaris. El 1995 comença els seus treballs com a director de cinema, i fins ara ha dirigit cinc llargmetratges, un telefilm i tres curtmetratges, a més de publicar tres llibres.
L’any 1991 es llicencia en l’especialitat d’Imatge per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, afirmant que volia ser cineasta, però els seus professors li van dir que el sector estava en crisi i que no hauria de fer-ho. No obstant això, va decidir perseguir la seva idea. Des de 1986 fins a 1994 Óscar Aibar obté un gran reconeixement en els seus primers treballs com a guionista de còmics (on signa com Oscaraibar), que li farien rebre diversos premis. Les seves obres es van publicar a França i Itàlia.
S’introdueix després en l’audiovisual com a guionista i director de televisió i videoclips i també treballant en cinema. Després de la realització de tres curtmetratges, estrena el 1995 una coproducció hispanofrancesa titulada Atolladero, que està basada en una historieta que havia dirigit cinc anys abans. Malgrat la duresa del rodatge, i de ser durament criticada per alguns, aconseguiria ser qualificada per alguns crítics cinematogràfics com una pel·lícula de culte.
Entre 1996 i 2000 dirigeix tots els videoclips de Loquillo, inclòs el vídeo del concert Compañeros de viaje, així com episodis de la sèrie Ni contigo ni sin ti. El 2003 estrena Platillos volantes, en què aprofundeix en la complexa psicologia de dos personatges, addictes a la ufologia, inspirant-se en el fet real conegut com Els suïcidis de Terrassa. Tres anys després realitza La máquina de bailar, on narra els intents d’una estrambòtica colla per guanyar el concurs nacional del joc. Segueix el 2010 amb El gran Vázquez sobre la vida de l’historietista Manuel Vázquez Gallego, amb qui va treballar a Makoki i amb el qual va fer una gran amistat quan tenia 19 anys.
El 2012 estrena el llargmetratge El bosque, adaptació d’un relat del prestigiós escriptor català Albert Sánchez Piñol. Entre 2012 i 2013 se submergeix en la direcció d’alguns capítols de la sèrie de TVE Cuéntame cómo pasó, aconseguint en ells un notable canvi en l’estil visual i obtenint un gran èxit d’audiència (en el seu últim capítol de la temporada 14 aconsegueix depassar els 5 milions d’espectadors i es fa amb el rècord de la temporada).
Com a escriptor ha publicat els llibres Tu mente extiende cheques que tu cuerpo no puede pagar (Ed. Debate, 2002), que consisteix en un conjunt de contes humorístics sobre diferents temes; Los comedores de tiza (Ed. Caballo de Troya, 2005), que narra la història d’Ana, una dona que des dels 10 anys té la mania de menjar guix, i Making of (Ed. Mondadori, 2008), en el qual mostrava la situació que va passar durant el rodatge del seu primer llargmetratge.
Filmografia
2021 El sustituto
2013 – 2021 Cuéntame cómo pasó (sèrie de televisió, 40 episodis)
2012 El bosque
2010 El gran Vázquez
2007 Rumors (pel·lícula per a televisió)
2006 La máquina de bailar
2003 Platillos volantes
1998 Ni contigo ni sin tí (sèrie de televisió, 1 episodi)
1995 Atolladero
1991 Chihuahua (curtmetratge)
Condicions d’accés
- Les entrades no seran numerades.
- Les sessions començaran puntualment. Per evitar molèsties als espectadors, l’organització es reserva el dret a no permetre l’entrada a la sala un cop començada la projecció.
- L’organització es reserva el dret d’alterar o modificar el programa de l’acte, sempre que la causa sigui imputable a raons alienes.
- En cas d’anul·lació de l’acte, l’organització es compromet a retornar l’import de l’entrada.
- Qualsevol anul·lació o canvi d’horari serà anunciat a la pàgina web www.castellarvalles.cat i a les xarxes socials de Fem Castellar i Auditori.
- L’accés del públic comença 15 minuts abans de l’hora d’inici de la projecció .
- Es prega als espectadors que s’assegurin que el seu telèfon mòbil o altres dispositius no emetin senyals acústics durant la projecció.
- L’adquisició d’una entrada és necessària per accedir al recinte excepte que s’especifiqui el contrari.
- L’adquisició d’una entrada dona accés a una persona a accedir al recinte.
- Està prohibit filmar o gravar sense autorització.
- L’organització es reserva el dret d’admissió.
Compra d’entrades
- Venda d’entrades individuals per internet.
- A la taquilla de l’Auditori des de 30 minuts abans de l’inici de la sessió.