A Castellar agraden les dones sàvies (de Molière)
L’obra de la companyia del Rei va fer reflexionar l’auditori municipal, que dissabte passat va quedar ple
L’Actual – G.P.
Les humanitats i la literatura omplen més l’ànima que les petites coses terrenals, com l’amor romàntic? Aquesta és la premissa de què parteix Les dones Sàvies i que es porta fins a l’extrem, amb personatges caricaturitzats, malentesos i escenes que tendeixen a l’absurd i molt d’humor, sobretot.
Els intèrprets Ricard Farré i Enric Cambray van arribar al centenar d’actuacions dissabte passat a l’auditori municipal. L’humor amb què la companyia del Rei repensa l’obra de Molière, publicada l’any 1672 i adaptada amb matisos de l’època contemporània, va convèncer el públic castellarenc, que va acompanyar d’escarafalls de riure tota l’actuació.
Dos únics actors, Farré i Cambray, són capaços d’encarnar fins a vuit personatges diferents, tant masculins com femenins. Ho van fer només amb subtils canvis de vestuari, passant per darrere d’un panell auster de decoració, amb tics molt marcats i modulant la veu artificialment. Dues tècniques que exageren i perfeccionen fins a omplir amb tanta personalitat els personatges que a l’espectador no li fa falta res més per saber distingir-los. Els intèrprets donen vida a un embolic familiar amorós, en què hi participen un matrimoni i dues filles, la tieta, la criada i dos pretendents.
Ja cap al final de l’obra, fins i tot, coincidien a escena més de dos personatges, que els actors feien aparèixer i desaparèixer amb un canvi de vestuari. Els dos intèrprets havien dotat amb tanta personalitat els protagonistes que l’espectador entenia l’escena sense cap mena de dificultat. Farré i Cambray aconsegueixen crear un pacte tàcit amb el públic.
Hi ha presència, també, de petites dosis musicals i interacció amb el públic, un combinat que aporta ritme a la funció. De fet, la lleugeresa i la frescor amb què transcorren els 70 minuts que dura la funció és una de les seves claus de l’èxit.
Al final de l’obra, el missatge és una mica difós. No ens acaba de quedar clar si ens ajuda a ser més feliços omplir el cap de sabers intel·lectuals o de romanticisme terrenal. Però el que sí que queda clar és que, per ser feliços una tarda de dissabte, l’humor hi ajuda molt.
