Torna la catifa vermella del BRAM!
‘En los márgenes’, el primer llargmetratge de Juan Diego Botto, inaugura la 15a mostra de cinema social de Castellar
L’Actual – Rocío Gómez
Torna la catifa vermella a Castellar i sona la sirena que ens avisa – tot rememorant el passat tèxtil de la vila – que arriba una nova edició de la mostra de cinema social del BRAM!. El tret de sortida d’aquesta quinzena edició va ser el vespre de divendres amb la projecció de la primera pel·lícula que dirigeix Juan Diego Botto, que en aquesta ocasió el veurem davant i darrere de la càmera a En los márgenes.
En el discurs inaugural a l’Auditori, Pere Joan Ventura, director de la mostra de cinema social, va subratllar que la selecció de títols que es projectaran fan d’aquesta edició un BRAM! “rodó”. “El cinema és una finestra al món, i farem un viatge per diversos països com Argentina o Suècia, també per ciutats com París. Retornem al cinema com el vèiem abans”, va dir Ventura. El director també va apuntar que algunes de les pel·lícules se situen és un escenari rural, per exemple a Irlanda, i que, per tant, d’alguna manera també és “un retorn al camp”. En aquesta línia, va reivindicar la vocació dels cineclubs, i particularment de l’equip del Club Cinema Castellar Vallès, de ser un aparador per a pel·lícules de qualitat que passen desapercebudes als cinemes, però que mereixen una segona oportunitat en pantalla gran, fora del circuit comercial.
Pere Joan Ventura, director del BRAM!, amb l’alcalde Ignasi Giménez, en la sessió inaugural de la 15a mostra – Q.PASCUAL
Al seu torn, l’alcalde Ignasi Giménez, també va felicitar els organitzadors de la mostra que mantenen viu aquest punt de trobada no només per als amants del cinema sinó per a tota la ciutadania. A més, va recordar l’accent castellarenc del BRAM! que comptarà amb l’estrena del llargmetratge Un vas d’aigua per a l’Elio de Pere Joan Ventura, que a més rebrà la Medalla de la Vila, aprovada per unanimitat al ple. El film explica la història d’Elio Ziglioli, maqui italià assassinat a Castellar que, després de 70 anys desaparegut, va ser identificat i va poder retornar a Lovere, per descansar al costat de la seva família. Tot un exercici de memòria històrica que es podrà veure a l’Auditori d’El Mirador el 4 de març a les 20.30 hores. Giménez també va reivindicar el talent de dues joves directores castellarenques, Paula Ribó i Marina Altimira, que estrenaran els seus projectes audiovisuals al BRAM!.
Quant a En los márgenes, Juan Diego Botto va participar a través de videotrucada en l’estrena castellarenca. És una cinta que compta amb Luís Tosar i Penélope Cruz, que també produeix la pel·lícula i que va esperonar Botto a posar en marxa el projecte, tal com va explicar l’actor en l’entrevista a l’Auditori amb la periodista Marina Antúnez. La idea original era centrar el film en la gelosia però la primera escena que va escriure el director novell parlava d’una parella que tenia una gran discussió la nit abans de ser desnonats. I en aquest cas el context, potent i desolador, com un cop de puny directe, es va menjar inesperadament la carta de la gelosia. Durant la conversa, Juan Diego Botto va recordar que, de bracet amb la seva parella, la periodista Olga Rodríguez – que ha seguit a peu de pista l’actualitat sobre desnonaments – va escriure conjuntament el guió d’aquesta pel·lícula coral.
Juan Diego Botto va participar en la inauguració del BRAM! en una entrevista amb Marina Antúnez – Q.PASCUAL
La cinta retrata un dia crucial per als quatre protagonistes: un advocat idealista i especialitzat en qüestions socials (Tosar) a qui de manera reiterada li repeteixen “no és el meu problema” cada vegada que demana l’ajuda o el suport de l’administració per donar un cop de mà a persones sense recursos; una treballadora d’un supermercat (Cruz) amb un fill petit que l’endemà serà desnonada tot i les accions de la PAH per frenar-ho; una dona gran, vídua, que va avalar el seu fill en un negoci i que decideix viure a porta tancada – no de manera volguda – que el banc la faci fora de casa; i una mare migrada, que treballa més hores de les que té el dia, per sobreviure amb la seva filla Selma. Una fotografia d’una realitat que potser no apareix a la portada de les grans capçaleres però que és ben viva i encara colpeja de manera incomprensible milers de famílies cada any.
El cartell lluminós del BRAM! és un dels clàssics, un dels punts de trobada i photocall de la mostra – Q.PASCUAL
