Les delícies del bon rotllo i el ritme de la música negra
The Gramophone Allstars captiva el públic amb la seva fusió d’estils
L’Actual – Jordi Rius
Una big band és per definició un conjunt de músics de jazz que toquen conjuntament. The Gramophone Allstars Big Band compleix amb escreix aquesta definició tant en les seves propostes musicals, encara que aborden la música jamaicana dels anys seixanta (ska, rocksteady i reggae) fusionada amb diferents estils de música negra com el soul o el jazz, com en la seva composició: setze membres, dividits en tres seccions diferenciades metalls i fusta amb nou components, tots vestits amb un jersei de coll alt granat, ritme amb cinc components abillats amb jerseis de coll blanc i dues veus, vestides amb jersei de coll blan blau lilós. Tots ells van desplegar la seva energia i el seu bon rotllo des del primer moment dissabte des de dalt de l’escenari de l’Auditori, que va captivar el públic.
Un moment de l’actuació de The Gramophone Allstars Big Band. || Q. PASCUAL
La banda va venir a presentar els temes de Call your friends, el seu darrer treball, que van treure l’octubre de l’any passat. La formació ja havia vingut a Castellar el 2015, però tal com va recordar en diferents ocasions al llarg del concert el seu carismàtic director, Genís Bou, “esperem no esperar vuit anys més per tornar a venir a Castellar”. L’empremta de Bou es nota en cada actuació i impregna d’energia cada tema, sigui dirigint, ballant, fent anar les palmes o fins i tot improvisant discursos. No en va, ell és l’autor de sis temes del nou disc, algun fins i tot fent manifest un dels seus problemes, que arriba sempre tard als llocs, reflectit a Sorry, I’m always late. Durant el concert, es va poder escoltar un tema instrumental d’un altre component de la banda, Lluc Casares i seguir les versions, incloses al disc, “dels herois” Stevie Wonder (All I Do) i de Bob Marley amb la reinterpretació a ritme de big band del mític Could You Be Loved amb les veus ben entonades de Marta Garret i de Kathy Sey. Durant l’actuació, també es va retre tribut al reggae amb un autèntic himne de la música jamaicana, Funky Kingston, que està inclòs en un altre treball de la Gramophone Allstars Big Band, Jazzmaica. I el públic, que tenia ganes de més, va aconseguir que la banda toqués un tema més, i sobretot que marxés de l’Auditori amb un somriure als llavis i entonant les cançons que acabava d’escoltar tot anant a sopar.
