El truc més gran del Mag Lari, l’humor
L’il·lusionista va deixar entusiasmat un públic que segurament no s’esperava riure tant
L’Actual – Marina Antúnez
El Mag Lari va actuar dissabte, en sessió doble, a Castellar del Vallès. L’il·lusionista es va posar el públic a la butxaca des del primer moment. No li va caldre fer grans trucs de màgia per entusiasmar des del més petit al més gran, perquè el truc més bo del Lari és el de fer riure. Aquest és el seu secret, l’humor en majúscules, aquest és el fil conductor de tot l’espectacle, que dura més d’una hora i mitja.
Lari és enginyós, atrevit i agosarat, s’atreveix a parlar d’ell mateix i a burlar-se de l’altre, en la mesura que es deixi. Tot just començar, ja ens avisa: necessitaré voluntaris. I no ens enganya, perquè ja sigui fent-los pujar a l’escenari o bé baixant ell al públic per parlar amb ells, Lari no té pèls a la llengua. Els pregunta qui són, què fan, els examina i n’explica el que vol. Bonament conformada, la gent es deixa fer. Som dins l’espectacle, segurament pensen, i què hi farem, m’ha tocat el rebre!
Un altre dels punts forts de Mag Lari és la música, “hortera” com diu ell, però màgica per al públic boomer, perquè vulguis o no et transporta cap a l’època de les discoteques amb bola brillant al sostre. No hi falten tampoc les dosis picants, i és que el Mag Lari hi té la mà trencada, això de buscar les segones intencions de les paraules, un àmbit que li encanta i del que en sap força, tenint com té formació en filologia catalana.
L’estètica de Lari marca també una clara diferència. Capes negres i elegants, o amb lluentons, sabates brillants, cabell napat, i gestos i coreografies molt estudiades. I qui l’acompanya, el Lluc, li va un just contrapunt per fer que la màgia sigui una màgia total, la dels trucs clàssics de sempre: un home que desapareix dins d’una capsa, o bé és travessat per una espasa, etc. Lari també ens fa algun truc de cartes i els voluntaris que han pujat a l’escenari suen de valent, alguns, perquè el Mag no se n’està, de fer-los patir mentre són al seu costat.
Entre el públic hi hem vist molts adults, però també alguns infants. Que també riuen. Segur – esperem – que no entenen les bromes amb connotació sexual, però també troben graciosos els comentaris que Lari va deixant anar, com si res. I parlant de deixar anar, alguns no s’estalvien quedar ben assenyalats, com va ser el cas de la regidora de Cultura, asseguda entre el públic, a qui va assenyalar i preguntar algunes coses sobre Castellar del Vallès. Tampoc no hi van faltar les moltes referències al poble veí de Sentmenat, al que Lari es va referir diverses vegades per a comparar-lo amb Castellar, on se suposava que no eren tan “garrulos”. Les referències cap a Castellar com un poble de carros i ancorat al passat van ser també una tònica recurrent del mag per a referir-se a la nostra vila, i que va provocar grans riallades. Sense dubte, quan l’espectacle es va haver fos, ens va quedar la sensació que el Mag Lari deixa empremta.
