Auditori de Castellar del Vallès

La poesia de ‘Canto jo i la muntanya balla’

La Perla 29 va presentar divendres a Castellar el seu darrer èxit dramàtic

L’Actual – Marina Antúnez

La Perla 29 va tornar a Castellar del Vallès divendres per a representar una de les seves propostes teatrals d’èxit, Canto jo i la muntanya balla. Aquest projecte dramàtic adapta la novel·la d’Irene Solà, de títol homònim, i la transforma d’una manera sublim en una obra de dues hores de durada gens fàcil d’executar, on la poesia hi és ben present. La dramatúrgia de Clàudia Cedó deixa empremta, sense dubte. L’equip de La Perla 29 aconsegueix fer parlar personatges i animals, éssers que pateixen, que gaudeixen, que s’estimen, que s’enyoren i que també s’enfaden i senten ràbia. Els sentiments afloren en un context d’unes vides difícils, éssers que viuen i sobreviuen a muntanya, entre Camprodon i Prats de Molló, banyats tots ells per les inclemències del temps, les condicions de vida, l’aïllament… Són vides que busquen l’escalf de la vida, la companyia, que busquen també tenir cura de l’altre.

En aquest amor en majúscules hi reconeixem en Domènec, mort d’un llamp al cap, i l’Hilari, d’un tret pel seu company Jaume. I la germana de l’Hilari, la Mia, fill de la Sió, i la dolça que riu i riu sense parar. I la Neus que és mig bruixa, i el seu marit, i l’Oriol que anys més tard enamora la Mia, i el cabirol i el gos que fa companyia la parella, i tot un univers d’éssers, homes i bèsties que conviuen. I també els fantasmes d’aquells que ja no hi són, i els que no hi seran, o els que seran lluny.  

L’escenografia situa l’espectador en aquest univers màgic, que guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, però que també mostra una bellesa que no necessita adjectius, de tan bonica, i així ho mostra La Perla 29 a l’escenari. I completa aquesta màgia la música en directe, impecable, una composició de la Judit Neddermann que interpreten ara amb delicadesa les mateixes actrius que, alhora, encarnen els diversos personatges que viuen intensament i dramàtica a Canto jo i la muntanya balla, aquesta proposta intensa i sensible que va aclamar el públic castellarenc.

FOTO: Sílvia Poch