Ni oblit ni perdó
‘Jauría’ va ser el muntatge teatral que, dissabte a Castellar, va posar en escena el cas de La Manada
L’Actual – Marina Antúnez
Els actors Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez, Artur Busquets, Carlos Cuevas i Ángela Cervantes
a ‘Jauría’, dissabte passat. || Q. P.
Molts de nosaltres hem sentit parlar del cas de La Manada, uns fets ocorreguts el 7 de juliol de 2016 a Pamplona, quan un grup de cinc nois van violar i vexar una noia de només 18 anys durant les festes de San Fermín.
Aquesta vegada, Kamikaze Produccions i Velvet Events pugen a l’escenari amb el muntatge Jauría, que recupera fragments d’aquells dramàtics fets a través dels seus protagonistes.
A partir del text de Jordi Casanovas, i sota la direcció de Miguel del Arco, Carlos Cuevas, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Ángela Cervantes es posen a la pell dels joves i recreen, explícitament, el testimoni de tots ells.
Immersos en un túnel d’emocions, els intèrprets van desgranant les declaracions que, en el seu moment, van fer els implicats en el cas. El públic resta silenciós a la cadira, impactat, per dintre remogut, i amb els pèls de punta pensa: això encara està passant.
La posada en escena d’Ángela Cervantes ens fa posar la pell de gallina, per la duresa del que explica, en un text que desbanca les floritures, i també per la seva magnífica interpretació, tan versàtil, talment com si amb ella estiguéssim patint allò que no hauria d ‘haver passat mai.
Un encert també l’elecció dels actors, que de la mateixa manera que la protagonista, ens mostren la realitat d’uns joves que no només porten a terme el seu pervers objectiu sinó que, un cop assolit, el justifiquen.
En aquesta obra, la interpretació és clau, ja que tret dels relats documentals dels protagonistes, poca cosa més fa falta, tan sols un escenari auster, impersonal, alienat.
Com un grup de gossos o llops que cacen junts -d’aquí la paraula jauría– l’obra retrata la part més animal de l’home (mascle) i mira de reüll el passat per entendre el present. Si bé és cert que el cas va ser molt mediàtic i va provocar, fins i tot, un canvi en la legislació del país, cal prendre consciència que el teatre, sovint, no només és ficció, sinó un retrat de realitats que cal mostrar per combatre. Jauría és, en aquest sentit, una proposta valenta i necessària.
Moment de ‘Jauria’, l’obra que es va poder veure dissabte a l’Auditori Municipal. || Q. P.
