El millor homenatge al paradís d’Ennio Morricone
El quintet Carles Cases Strings Band i el periodista Àlex Gorina van reviure les bandes sonores del geni italià
L’Actual – Guillem Plans
Els amants de la música i el cinema van tenir l’oportunitat de sortir extasiats del Concert Paradiso, una proposta de la 13a edició del BRAM! que va reviure quatre de les bandes sonores celebèrrimes del geni Ennio Morricone, aquest dissabte al vespre a l’Auditori. El quintet Carles Cases Strings Band hi va posar les notes de forma memorable, mentre que l’eloqüent periodista Àlex Gorina va agafar de la mà els espectadors per conduir-los per la vida d’èxits del compositor italià, amb explicacions per contextualitzar encomanadisses d’entusiasme. Va ser el millor homenatge possible a les melodies del setè art, imprescindibles per dotar de força les projeccions.
Cinema Paradiso, Novecento, Els intocables d’Eliott Ness i Érase una vez en América van reproduir-se en un Auditori ple de gom a gom. Sense necessitat de projectar ni una sola escena dels films, simplement amb la música que les farceix de vida i la narració del periodista expert entre cada peça. Va ser un documental en viu, una proposta que escapa de tot el que és habitual, només representada una desena de vegades. I cadascuna diferent. Tot i que l’estructura de l’espectacle no varia, cada vegada que es representa els protagonistes es deixen endur per diàlegs espontanis i la interpretació de cada peça, i encara més quan van sonar melodies jazzístiques, mai no és la mateixa.
“Sou el millor homenatge a Ennio Morricone!”, va exclamar Gorina enmig del concert, assenyalant el quintet de músics. Dirigits per Carles Cases al piano, a l’escenari hi havia Alberto Reguera al violí, Sveta Trushka al cello, Manel Fortià al contrabaix i Quim Ollé a les flautes i a la mandolina. El mateix Cases ha estat el responsable de seleccionar les bandes sonores de les pel·lícules interpretades i d’adaptar-les per a la proposta. Abans de cada peça, Gorina escollia un racó diferent de l’escenari per viure el concert des de diferents perspectives. Malgrat que el públic va sortir meravellat del concert, ell va ser probablement qui va xalar més, i aquest amor es respirava quan exposava.
Amb detalls precisos, anècdotes curioses i humor, Gorina va navegar per la vida cinematogràfica d’Ennio Morricone, qui va morir el juliol de 2020. Als 92 anys, va deixar un llegat de centenars de bandes sonores per al cinema. Malgrat la coincidència, Concert Paradiso no és un homenatge oportunista pòstum al compositor. A la recepció de Catalunya Ràdio, Gorina i Cases van coincidir amb què havien d’engegar el projecte mesos abans de la mort del geni italià. La complicitat entre tots dos, que es van mostrar com els bons amics que son a dalt de l’escenari, va quedar totalment evidenciada.
La importància musical del segle XX es pot resumir en el jazz, el rock i les bandes sonores, va destacar Gorina durant l’espectacle. És un encert, doncs, que un festival de cinema com el BRAM! posi de relleu les melodies que condueixen -“que manipulen”, va bromejar el periodista- els espectadors durant les projeccions.
Va ser, potser, l’última vegada que l’espectacle es representava a dalt d’un escenari. És una llàstima. Concert Paradiso és una molt bona banda sonora de la vida del geni italià.
FOTOS: Q.PASCUAL
