‘Els colors de Duke Ellington’, un espectacle total
La Girona Jazz Project i Cascai Teatre van conquerir el públic a l’Auditori, dissabte passat
L’Actual – Marina Antúnez
Dissabte 18, ‘Els colors de Duke Ellington’ van omplir l’Auditori Municipal. La proposta encapçalada per la Girona Jazz Project i Cascai Teatre van entusiasmar el públic assistent, que a més de gaudir del meravellós jazz d’Ellington, van riure una bona estona amb el narrador de la seva història, Marcel Tomàs. Aquest clown, amb dots artístiques que també va demostrar cantant i ballant, va donar veu a una de les figures del jazz dels anys vint fins gairebé a la seva mort, als anys setanta.
L’escenari va atendre les necessitats que procuraven l’atenció musical i escènica, amb una escenografia elegant, completa, i amb uns músics molt versàtils, que a més d’interpretar els vents i el piano de forma magistral, també feien d’actors. Gràcies a un joc de màscares, tots ells es transformaven en personatges de l’època, transformant així l’escena en un Cotton Club que havia lluït i acollit un nombrós públic el New Orleans de l’època. Un temps convuls i de descobriment alhora d’aquest gènere de la música. No hi va faltar la presència dels gàngsters i mafiosos, dels borratxos, dels balladors, del clima boirós d’aquest tipus de locals. Ni tampoc el glamour, el “brilli – brilli”, l’elegància i la nostàlgia.
Tomàs va interpel·lar el públic amb el seu encant, i amb l’humor que el caracteritza. Va baixar a la platea en més d’una ocasió per interectuar amb públic, que va respondre amb obediència les seves demandes, amb molt de gust, perquè del que es tractava era de passar-ho bé. I així va ser com música i teatre es van confondre en un, i durant una hora i mitja d’espectacle, els espectadors es van traslladar de forma inconscient a l’Àmèrica d’aquell moment. Amb la proposta ‘Els colors de Duke Ellington’ va ser fàcil imaginar-se dalt d’un tren, en un enterrament o com un més del públic del Cotton Club.
Per acabar i rematar la bona sintonia que hi va haver entre públic – músics – actors, l’orquestra va deixar la seva zona de confort a l’escenari per baixar, encara tocant, per es escales fins a fora de l’Auditori, a la plaça del Mercat, on encara va regalar un parell o tres de temes més al públic, ja dret i acordonant els músics, marcant ritme amb ells, i aplaudint de forma entusiasta.
