L’amor per Guillermina Motta, a l’escenari castellarenc
Jordi Vidal es va transformar en ‘Guillermotta’ per reviure la trajectòria de la cantant
L’Actual – Marina Antúnez
Guillermotta és la proposta que es va poder veure el passat cap de setmana a la Sala de Petit Format de l’Ateneu, a Castellar del Vallès. El públic que va ser-hi es va sentir afortunat, sense dubte. I és que gaudir d’aquest concert teatralitzat, que pràcticament ho té tot, no és qualsevol cosa.
Ideat pels ‘tres Jordis’ (Jordi Prat, Jordi Cornudella i Jordi Vidal), l’espectacle reviu la trajectòria de Guillermina Motta, més enllà del popular ‘Remena, nena’. En el seu moment, sobretot durant la transició, la cantant i compositora, entre d’altres virtuts que va desenvolupar, va ser un referent de feminisme i valentia, al nostre país. Amb Guillermotta, el transformisme de Jordi Vidal es recupera el personatge però, sobretot, la persona. Vidal deixa enlluernat el públic – sí, també amb “brilli-brilli” – i, des del primer moment, aquest queda enganxat a la cadira, captivat per la versatilitat de l’actor i cantant.
Vidal demostra grans dots vocals i no es queda aquí, sinó que també s’expressa amb una interpretació magistral. En aquest sentit, aconsegueix transportar el públic cap a l’humor o cap a la tendresa, sense deixar-se un desvergonyiment que s’encomana i fent-nos caminar també cap a la tristesa en certs moments, per compensar. L’altre Jordi, el Cornudella, toca el piano a l’escenari i demostra, també, la gran destresa dels seus dits sobre les tecles i, a més, fa el joc a la Guillermotta que juga, amb ell i amb el públic.
Indiscutiblement, en Guillermota hi ha una feina musical molt acurada, amb això ja ens tenen guanyats. Però també hi ha, i cal destacar-ho, una tria de cançons excel·lent, perquè són cançons que parlen de moltes coses, que ens fan sentir moltes coses. Guillermina Motta mai repetia una estrofa i, per tant, en cada cançó té temps de relatar-nos una, dues i moltes històries. Vidal ha hagut de treballar intensament la part memorística de les lletres però ha valgut la pena. L’encert és trobar, en cada lletra, una història rebel, feminista, divertida, trista, innocent, conscient. I una història, per sobre de tot, feminista. Jordi Vidal és Motta i Motta és en Vidal.
Com a última reflexió, podríem coincidir en el fet que, en una posada en escena d’un espectacle, a vegades resulta difícil que l’audiència interactuï amb els actors, si no qui fa d’espectador no s’acaba sentir còmode quan se l’interprel·la. Allò de la timidesa humana, segons com. En aquest cas, aquesta quarta paret es trenca perquè Vidal ho fa fàcil. D’una manera natural i desenfadada, aconsegueix que tothom sigui part de l’espectacle i que s’acabi d’arrodonir un concert que no deixa indiferent.
Llarga vida, doncs, Guillermotta!
Jordi Vidal, interpretant cançons de Guillermina Motta, a ‘Guillermotta’. || CEDIDA
