Una obra per tocar les pilotes
L’Orquestra Bàsquet Beat sorprèn pel ritme i els seus missatges
L’Actual – Jordi Rius
Un muntatge per remoure consciències. Per tocar les pilotes, tant en el sentit real com el figurat. Amb alguna cosa tan simple, i alhora difícil, com fer botar unes pilotes de bàsquet. L’Orquestra Bàsquet Beat, nascuda fa uns anys amb el propòsit d’aconseguir un progrés personal de joves immigrants o de persones en una situació delicada com la recerca de papers o d’una feina a través del bàsquet i la música, va sorprendre dissabte el públic de l’Auditori amb la seva posada en escena.
El punt de partida de l’obra, que semblava l’inici d’un taller improvisat de bàsquet d’una ciutat metropolitana es va anar convertint en una mostra de la superació dels seus integrants, del treball en comunitat i de com beneficia a un mateix l’ajuda als altres. I només amb unes quantes pilotes de bàsquet que, totes juntes i de vegades acompanyades d’un piano, el baix o un cajón s’obtenia una melodia harmoniosa. El director de l’Orquestra Bàsquet Beat, l’educador Josep Maria Aragay, que intervenia al muntatge i que feia de mestre de cerimònia, va fer una defensa de l’entitat que no deixa d’estendre el seu missatge “a escoles, instituts i presons… no parem de treballar”.
Fins i tot, per fer entendre que el seu missatge arriba a tot arreu, que és integrador i transformador, Aragay va assenyalar a un dels actors per dir “que ahir a la nit estava dormint a la presó i avui està tocant aquí sobre l’escenari”. Dit això, la platea es va emocionar i va aplaudir la confessió de l’educador. El moment culminant de l’actuació de l’orquestra va ser quan Aragay va fer pujar a l’escenari públic heterogeni a l’escenari per fer una actuació conjunta i d’un en un els anava preguntant què els havia semblat l’actuació. Una persona del públic va resumir-ho així: “Molt divertit i molt encomiable la feina que esteu fent”.I així ho va agrair el públic al final amb total complicitat.
